lA TRAYECTORIA DISTINTA DE OMERANG ME HARA PENSAR EN LO UNICO QUE PODRIA SER
BASICO BAJO EL CONCEPTO DELO IRREAL,NO SE TRATA DE SOÑAR SINO LO QUE SE TRATA DE EN
CONTRAR LAS MODIFICACIONES DE TU PROPIO DESTINO,LO ORIGINAL ESTA EN LO COMDIDO BAJ
EL SO EMPEZADO POR EJEMPLO LO QUE NO SE PÒDIA UTILISZAR COMO PENSAMIENTO ALGO POR
EL ESTILO QUE NO ACABA DE ASDAPTARSE A LA VERDAD INFITA,ESPERO QUE ALUN DIA VUELVA A A PARECERSE LO QUE ANTES ERA ALGO Y AHORA ES NADA.
cometido el asesinato personal vuelvo desde dtiferente punto de vista de que todo lo que sube tiende a BAJAR ES POR LO TANTO INALTERABLE EL HECHO PROPIO DE LA NAda misma,la nada es un descompuesto de un algo quwe nadie puede nunca asimilar ni conocer pues ya que si no hay algo no puede haber nada.Por lo tanto lo mas logico que me planteo yo mismo es el cansancio hasta el hastio total de ciertos elementos que se van configurando poco a poco al lado mio.Me es totalmente indciferente lo
que pueda decir el rapido o el lento simples recados de si mismos,es mas importate
para mi algunas cosas en las que creo que creo,pero en la realidad no existen.Acabare este escrito señalando que en muuchos sitios yacen sabios.
martes, 13 de noviembre de 2007
NUNCA MAS VOLVERAS
irracional fueron los momentos que poco apoco iba comprendiendo tu manera de asegurar
me lo que nunca podre lograr conseguir ,esa cosa que yo deseo con toda el alma eres
tu y yo no puedo llegar a ser tu parte que acompañe tu vida.
Es por este motivo que estoy triste y no acabo de aprovechar mi tiempo,ya que cada vez que me doy cuenta de que el final siempre sera el mismo aun me deprimo mas ,nunca te he visto y sin embargo yo se que tu siempre estas conmmigo.Dulce angel de la guarda mio que mereces no rosas sino todo un paraiso terrenal .Si te explico todo esto es simplemente porque te quiero y nunca te has salido de mis pensamientos si
no todo lo contrario es una lastima pensar que tu nunca podras estar conmigo y es por ello que me consume el existir el pensar que puedes estar en los brazos de otros,
oen los labios de otro ,y yo sin embargo ardo continuamente en un autentico infierno
lo juro que es asi si no no o escribiria.
ES POSIBLE QUE A VECES LA HIPOCRESIA EXISTE POR INTERESES CREADOS PERO LA HIPOCRESIA
QUE ES UN SIMULACRO DE SI MISMA Y QUE SIRVE PARA LLENAR UN VACIO SIN FIN ,QUIZAS SEA LO MEJOR UTILIZADO PARA VER UNA VERDAD.jordi mariano rAFART.
me lo que nunca podre lograr conseguir ,esa cosa que yo deseo con toda el alma eres
tu y yo no puedo llegar a ser tu parte que acompañe tu vida.
Es por este motivo que estoy triste y no acabo de aprovechar mi tiempo,ya que cada vez que me doy cuenta de que el final siempre sera el mismo aun me deprimo mas ,nunca te he visto y sin embargo yo se que tu siempre estas conmmigo.Dulce angel de la guarda mio que mereces no rosas sino todo un paraiso terrenal .Si te explico todo esto es simplemente porque te quiero y nunca te has salido de mis pensamientos si
no todo lo contrario es una lastima pensar que tu nunca podras estar conmigo y es por ello que me consume el existir el pensar que puedes estar en los brazos de otros,
oen los labios de otro ,y yo sin embargo ardo continuamente en un autentico infierno
lo juro que es asi si no no o escribiria.
ES POSIBLE QUE A VECES LA HIPOCRESIA EXISTE POR INTERESES CREADOS PERO LA HIPOCRESIA
QUE ES UN SIMULACRO DE SI MISMA Y QUE SIRVE PARA LLENAR UN VACIO SIN FIN ,QUIZAS SEA LO MEJOR UTILIZADO PARA VER UNA VERDAD.jordi mariano rAFART.
martes, 6 de noviembre de 2007
VIAJE a PLANOLES
TALLERES CLUB SOCIAL
miércoles, 19 de septiembre de 2007
FIESTA de DESPEDIDA
miércoles, 20 de junio de 2007
TALLER ESCRITURA CREATIVA
El 20 de junio se hizo en el centro punt detrobada la primera prueba sobre una tambien nueva actidad a la que bautizamos como taller "Escritura creativa" donde desarrollamos con Marcelo, un muchacho escritor de origen argentino. Uno por uno escribimos bajo su tutela artistica una serie de escritos basados en una formula visual.
FUE UNA EXPERIENCIA CREATIVA FANTASTICA PARA DEMOSTRAR QUE ENTRE TODOS SE PUEDEN
HACER COSAS EXTRAORDINARIAS EN EL AMBIENTE LITERARIO DENTRO DEL
MUNDO DE La PSICOTERAPIA EN SALUD MENTAL.
QUEDé MUY AGRADECIDO TANTO A MARCELO COMO AL PUNTDETROBADA YA QUE GRACIAS A ELLOS ME PUDE CREAR MI PROPIA HISTORIA CON UNA BASE EXTERNA REALMENTE IMPORTANTE.
ES TODO, GRACIAS
J.MARIANO
Aquí podeís ver mi obra:
MY AMERICAN GRAFFITTI
UN DIA SE ME OCURRIO IRME A UN FASTFOOD A COMER ,DONDE
SIN DARME CUENTA ME EMPEZO FIJAMENTE A MIRAR UNA MORENA
CAMARERA Y DISIMULADAMENTE MIENTRAS NO ME QUITABA EL
OJO DE ENCIMA IBA LIMPIANDO VASOS PARA ESCONDER SU CURIO
SIDAD.LO BUENO DEL CASO ES QUE YO NO TENIA DINERO PARA PAGAR
EL GASTO Y LEVANTANDOME SIGILOSAMENTE ME DIRIGIA HACIA
LA PUERTA CON INTENCION DE DARME A LA FUGA SIN PAGAR.PERO ELLA SE ADELANTO CORRIENDO FRENTE A MI Y PARANDOME ME MOSTRO UN REVOLVER Y ME LO PUSO EN LA SIEN.
PUDE SACUDIRLE UN EMPUJON Y SALI CORRIENDO COMO UN COHETE
ESCUCHANDO A LO LEJOS SUS GRITOS DE PAGAME PAGAME.
Jordi MARIANO.
FUE UNA EXPERIENCIA CREATIVA FANTASTICA PARA DEMOSTRAR QUE ENTRE TODOS SE PUEDEN
HACER COSAS EXTRAORDINARIAS EN EL AMBIENTE LITERARIO DENTRO DEL
MUNDO DE La PSICOTERAPIA EN SALUD MENTAL.
QUEDé MUY AGRADECIDO TANTO A MARCELO COMO AL PUNTDETROBADA YA QUE GRACIAS A ELLOS ME PUDE CREAR MI PROPIA HISTORIA CON UNA BASE EXTERNA REALMENTE IMPORTANTE.
ES TODO, GRACIAS
J.MARIANO
Aquí podeís ver mi obra:
MY AMERICAN GRAFFITTI
UN DIA SE ME OCURRIO IRME A UN FASTFOOD A COMER ,DONDE
SIN DARME CUENTA ME EMPEZO FIJAMENTE A MIRAR UNA MORENA
CAMARERA Y DISIMULADAMENTE MIENTRAS NO ME QUITABA EL
OJO DE ENCIMA IBA LIMPIANDO VASOS PARA ESCONDER SU CURIO
SIDAD.LO BUENO DEL CASO ES QUE YO NO TENIA DINERO PARA PAGAR
EL GASTO Y LEVANTANDOME SIGILOSAMENTE ME DIRIGIA HACIA
LA PUERTA CON INTENCION DE DARME A LA FUGA SIN PAGAR.PERO ELLA SE ADELANTO CORRIENDO FRENTE A MI Y PARANDOME ME MOSTRO UN REVOLVER Y ME LO PUSO EN LA SIEN.
PUDE SACUDIRLE UN EMPUJON Y SALI CORRIENDO COMO UN COHETE
ESCUCHANDO A LO LEJOS SUS GRITOS DE PAGAME PAGAME.
Jordi MARIANO.
miércoles, 6 de junio de 2007
ANYS ENRERE
LES SITUACIONS DE LA VERGE
Com es pot,
Si es pot.
La vida de la verge,
Es com un conte.
Pitja el sangtraït,
I veuràs la teva finestra.
Tots veien l'espantaocells,
I jo tenint la seqüència clara.
I la verge veient-los venir.
I jo planteixo,
Que vols dir amb allò?
LES VIDES DE PASADA
Com podem dir-nos.
Les causes experimentals,
Del terratrèmol d’avalots?
No, gracies la vella causa problemes.
Sortiu d’aquí ,
Que no us vull veure.
Trenca la falç,
I parla de tot alló, per que vull que m’estimis.
Ja que jo t'estimo.
Pensa una mica en el varapal,
Que m’estas donant.
Pensa una mica en la ratlla que estàs passat
Però creu-t’ho,
En totes les vides passades,
Jo sempre t'estimat.
LA FEINA BEN FETA 1997
Calla que no m'entens?
Ho sabies, no?
Veia la teva història ,
Posant la ma al foc.
No m’he cremat,
M’he quedat gelat.
Quins estereotips teniu,
La veritat es que no ho cnsenteixo,
Però haig donar gracies,
Per la gracieta dels nassos?
HISTORIA, HISTÒRIA , HÌSTORIA...
LES VELLES GUARDIES
Com ho tenim,
Ja t’han entès , pensava.
No ho se , no ho se...
Com calmar als carallots.
I desprès, què?
Jo no gracies.
Planta cara , com això.
La planta era la més bonica.
Per això ja n’hi ha
Quelcom que pensa.
No ho sabia,
Parlaven ells o alguns?
Ja les guàrdies son tant velles,
Amb un coneixement molt inexacte.
EXACTE, PARLO JO
PER A LES MONES
La mona crida,
Escridassa, empeny,
Es fa gran.
Ja que no hi parlem no veiem clar,
Que ens estimem.
Parlem bé.
T’he entes perfectament,
Ja ho parles.
Parlo per les parets.
I que et van dir?
Donam una mica.
Continua.
Dóna’m una mica,
Almenys amor,
Si et plau.
LA CASA DELS ESPERITS
Vull veure’t a tu ,
Dintre d’aquesta casa,
Per i amb tu.
L'energia es posa en un color blanquinós,
I de sobte surt una dona que te l'anima oculta.
Veus clar tot allò,
Que no es cap broma, que no te sentit,
Que fa por, molta por.
I jo no passo per les canyes.
Ho sento,
Però no mágrada.
La claror es molt relluent,
La vídua viu reflexada,
I no semblava mirés.
Ja ho veus,
Sant Pere, Sant Pau.
LA VIDA DE LA GERMANETA
Fer-nos parlar.
Penso jo, penses tu.
Però que es això ,
La gent no ho ha entès.
Que fa ella?
Que no ho veus clar?
Que t’ha dit?
Fes-ho.
Es pot parla bé,
Però la vida de la germaneta,
N’és ben curiosa
Te molt que parlar,
I si parla que ho faci be,
T’han emprenyat gracies.
DE LES VELLES GUARDIES
Tenim un pla de feina.
És la gran feineta del poble.
Com has dit que et dius?
Mar, filla de l`estel.
Parlava ella.
Com ho saps?
Jo feia les temàtiques.
Que parlés ara?
Per que començo,
A entendre’t.
Encén la llum,
I fes l’estel.;
Ja ens he tornat a trobar.
Pare, mare i fills
Welcome to the sea.
The great sea.
ARA JA HO SAPS.
LA PERLA ES DOLÇA
Tenia la sensació que em venien a veure’m
I no en sabria si tothom parlaria en do natural.
Sabria que no veia res del tot,
I veia la suau marina que em frega l'esquema,
Amb l’aigua que jo tenia,
A la seda.
Potser tinguem una trobada,
Mágradaria molt,
Estimar-te.
M’ha d'entendre que no parlo,
Parla la perleta o la gran perla,
Ja que tots hi son , ala graella de sortida.
I jo no en se o no conec res daixò.
COPSAR LES GRANS MENTIDES DEL POBLE
Era tot ben fumut,
I parlaven molt a pressa,
Tractava la fira de Valls
Tot queda així,
No per a mi,
Sinó pel duet treupuntetes.
Vinga maca¡
Que n’ estàs ben tipa.
I encara no ho saps?
T’agrada el vailet?
I les corredisses?
També això?
Saps que et dic?
Que ja ho saben,
Que somiava amb tu.
I les iaies també
S’ho fan mirar.
AMOR
LA CAIXA FA FAIXA
Com invertir en la regla de tres,
Ho has de veureu ben clar,
Les caixes en un cantó les faixes a l’altre.
Digues¡
La caixa n’és molt gran,
I la norieta fa la seva envestida.
Fica l’ etiqueta i parla
De la dita i feta.
Digués.
Facis el que facis,
Tindràs l’esperança,
Ja que no ho veia clar.
Ja ho has dit¡
LA CRIDA ENROSCA LA CASA DE TEU NEN
La casa del vent fa tremolar,
El vent de migjorn,
Fa una feina,
De tramuntana.
La casa bufa, bufa molt fort,
Como carallots que veuen les veïnes.
La vida del nen n’és molt sensible.
Les cullerades semblen amats sense remor,
I sembla que es vegi la rosca de Messi.
Com si fos al gran estadi.
Dita i feta em troba al·lucinat,
Pel noi que parla com parla des casa seva.
MESSI,MESSI,MESSI.
ELS CARALLOTS SON AL TEU COSTAT
Tingues massa a parar,
No paris segueix,
Corre, juga, marca.
Però un detall parla amb la mimba,
Ja que els carallots son al teu costat.
No et deixis enlluernar ,
Perquè la cosa no pinta, per cap lloc.
COPES, OR I PLATA.
Salvem la illa,
Abans de que en la fiquin,
I no pareu fins que ho veiem ,
Tot clar.
PLANTES I SAFREIXOS
Connecta amb mi, entendem-nos,
Ja que el positivisme.
Treu les gran fronteres,
De la gran confluència.
Digues que si,
Com es parlava ,
En temps de la cirera.
Calmem les vinyes,
Dividim les hortes i treu el cap.
Connecta amb mi,
Perquè per a tu,
Es parla be correcte.
I sirgués etern.
PARLA DE LA DIFERENCIA
Cap corrents de l’aire,
Punxa la calma,
de la mar.
Calma diferencial
I una escridassada de tentacions.
Representacions fèrtils,
I brunes treballades, parlem-ne.
La gra diferència es la gran graella,
De pits i mocadors.
Es aquí,
La gran diferencia.
T'estimo
Com es pot,
Si es pot.
La vida de la verge,
Es com un conte.
Pitja el sangtraït,
I veuràs la teva finestra.
Tots veien l'espantaocells,
I jo tenint la seqüència clara.
I la verge veient-los venir.
I jo planteixo,
Que vols dir amb allò?
LES VIDES DE PASADA
Com podem dir-nos.
Les causes experimentals,
Del terratrèmol d’avalots?
No, gracies la vella causa problemes.
Sortiu d’aquí ,
Que no us vull veure.
Trenca la falç,
I parla de tot alló, per que vull que m’estimis.
Ja que jo t'estimo.
Pensa una mica en el varapal,
Que m’estas donant.
Pensa una mica en la ratlla que estàs passat
Però creu-t’ho,
En totes les vides passades,
Jo sempre t'estimat.
LA FEINA BEN FETA 1997
Calla que no m'entens?
Ho sabies, no?
Veia la teva història ,
Posant la ma al foc.
No m’he cremat,
M’he quedat gelat.
Quins estereotips teniu,
La veritat es que no ho cnsenteixo,
Però haig donar gracies,
Per la gracieta dels nassos?
HISTORIA, HISTÒRIA , HÌSTORIA...
LES VELLES GUARDIES
Com ho tenim,
Ja t’han entès , pensava.
No ho se , no ho se...
Com calmar als carallots.
I desprès, què?
Jo no gracies.
Planta cara , com això.
La planta era la més bonica.
Per això ja n’hi ha
Quelcom que pensa.
No ho sabia,
Parlaven ells o alguns?
Ja les guàrdies son tant velles,
Amb un coneixement molt inexacte.
EXACTE, PARLO JO
PER A LES MONES
La mona crida,
Escridassa, empeny,
Es fa gran.
Ja que no hi parlem no veiem clar,
Que ens estimem.
Parlem bé.
T’he entes perfectament,
Ja ho parles.
Parlo per les parets.
I que et van dir?
Donam una mica.
Continua.
Dóna’m una mica,
Almenys amor,
Si et plau.
LA CASA DELS ESPERITS
Vull veure’t a tu ,
Dintre d’aquesta casa,
Per i amb tu.
L'energia es posa en un color blanquinós,
I de sobte surt una dona que te l'anima oculta.
Veus clar tot allò,
Que no es cap broma, que no te sentit,
Que fa por, molta por.
I jo no passo per les canyes.
Ho sento,
Però no mágrada.
La claror es molt relluent,
La vídua viu reflexada,
I no semblava mirés.
Ja ho veus,
Sant Pere, Sant Pau.
LA VIDA DE LA GERMANETA
Fer-nos parlar.
Penso jo, penses tu.
Però que es això ,
La gent no ho ha entès.
Que fa ella?
Que no ho veus clar?
Que t’ha dit?
Fes-ho.
Es pot parla bé,
Però la vida de la germaneta,
N’és ben curiosa
Te molt que parlar,
I si parla que ho faci be,
T’han emprenyat gracies.
DE LES VELLES GUARDIES
Tenim un pla de feina.
És la gran feineta del poble.
Com has dit que et dius?
Mar, filla de l`estel.
Parlava ella.
Com ho saps?
Jo feia les temàtiques.
Que parlés ara?
Per que començo,
A entendre’t.
Encén la llum,
I fes l’estel.;
Ja ens he tornat a trobar.
Pare, mare i fills
Welcome to the sea.
The great sea.
ARA JA HO SAPS.
LA PERLA ES DOLÇA
Tenia la sensació que em venien a veure’m
I no en sabria si tothom parlaria en do natural.
Sabria que no veia res del tot,
I veia la suau marina que em frega l'esquema,
Amb l’aigua que jo tenia,
A la seda.
Potser tinguem una trobada,
Mágradaria molt,
Estimar-te.
M’ha d'entendre que no parlo,
Parla la perleta o la gran perla,
Ja que tots hi son , ala graella de sortida.
I jo no en se o no conec res daixò.
COPSAR LES GRANS MENTIDES DEL POBLE
Era tot ben fumut,
I parlaven molt a pressa,
Tractava la fira de Valls
Tot queda així,
No per a mi,
Sinó pel duet treupuntetes.
Vinga maca¡
Que n’ estàs ben tipa.
I encara no ho saps?
T’agrada el vailet?
I les corredisses?
També això?
Saps que et dic?
Que ja ho saben,
Que somiava amb tu.
I les iaies també
S’ho fan mirar.
AMOR
LA CAIXA FA FAIXA
Com invertir en la regla de tres,
Ho has de veureu ben clar,
Les caixes en un cantó les faixes a l’altre.
Digues¡
La caixa n’és molt gran,
I la norieta fa la seva envestida.
Fica l’ etiqueta i parla
De la dita i feta.
Digués.
Facis el que facis,
Tindràs l’esperança,
Ja que no ho veia clar.
Ja ho has dit¡
LA CRIDA ENROSCA LA CASA DE TEU NEN
La casa del vent fa tremolar,
El vent de migjorn,
Fa una feina,
De tramuntana.
La casa bufa, bufa molt fort,
Como carallots que veuen les veïnes.
La vida del nen n’és molt sensible.
Les cullerades semblen amats sense remor,
I sembla que es vegi la rosca de Messi.
Com si fos al gran estadi.
Dita i feta em troba al·lucinat,
Pel noi que parla com parla des casa seva.
MESSI,MESSI,MESSI.
ELS CARALLOTS SON AL TEU COSTAT
Tingues massa a parar,
No paris segueix,
Corre, juga, marca.
Però un detall parla amb la mimba,
Ja que els carallots son al teu costat.
No et deixis enlluernar ,
Perquè la cosa no pinta, per cap lloc.
COPES, OR I PLATA.
Salvem la illa,
Abans de que en la fiquin,
I no pareu fins que ho veiem ,
Tot clar.
PLANTES I SAFREIXOS
Connecta amb mi, entendem-nos,
Ja que el positivisme.
Treu les gran fronteres,
De la gran confluència.
Digues que si,
Com es parlava ,
En temps de la cirera.
Calmem les vinyes,
Dividim les hortes i treu el cap.
Connecta amb mi,
Perquè per a tu,
Es parla be correcte.
I sirgués etern.
PARLA DE LA DIFERENCIA
Cap corrents de l’aire,
Punxa la calma,
de la mar.
Calma diferencial
I una escridassada de tentacions.
Representacions fèrtils,
I brunes treballades, parlem-ne.
La gra diferència es la gran graella,
De pits i mocadors.
Es aquí,
La gran diferencia.
T'estimo
Suscribirse a:
Entradas (Atom)





