miércoles, 20 de junio de 2007

TALLER ESCRITURA CREATIVA

El 20 de junio se hizo en el centro punt detrobada la primera prueba sobre una tambien nueva actidad a la que bautizamos como taller "Escritura creativa" donde desarrollamos con Marcelo, un muchacho escritor de origen argentino. Uno por uno escribimos bajo su tutela artistica una serie de escritos basados en una formula visual.
FUE UNA EXPERIENCIA CREATIVA FANTASTICA PARA DEMOSTRAR QUE ENTRE TODOS SE PUEDEN
HACER COSAS EXTRAORDINARIAS EN EL AMBIENTE LITERARIO DENTRO DEL
MUNDO DE La PSICOTERAPIA EN SALUD MENTAL.
QUEDé MUY AGRADECIDO TANTO A MARCELO COMO AL PUNTDETROBADA YA QUE GRACIAS A ELLOS ME PUDE CREAR MI PROPIA HISTORIA CON UNA BASE EXTERNA REALMENTE IMPORTANTE.
ES TODO, GRACIAS

J.MARIANO

Aquí podeís ver mi obra:

MY AMERICAN GRAFFITTI
UN DIA SE ME OCURRIO IRME A UN FASTFOOD A COMER ,DONDE
SIN DARME CUENTA ME EMPEZO FIJAMENTE A MIRAR UNA MORENA
CAMARERA Y DISIMULADAMENTE MIENTRAS NO ME QUITABA EL
OJO DE ENCIMA IBA LIMPIANDO VASOS PARA ESCONDER SU CURIO
SIDAD.LO BUENO DEL CASO ES QUE YO NO TENIA DINERO PARA PAGAR
EL GASTO Y LEVANTANDOME SIGILOSAMENTE ME DIRIGIA HACIA
LA PUERTA CON INTENCION DE DARME A LA FUGA SIN PAGAR.PERO ELLA SE ADELANTO CORRIENDO FRENTE A MI Y PARANDOME ME MOSTRO UN REVOLVER Y ME LO PUSO EN LA SIEN.
PUDE SACUDIRLE UN EMPUJON Y SALI CORRIENDO COMO UN COHETE
ESCUCHANDO A LO LEJOS SUS GRITOS DE PAGAME PAGAME.

Jordi MARIANO.

miércoles, 6 de junio de 2007

ANYS ENRERE

LES SITUACIONS DE LA VERGE

Com es pot,
Si es pot.

La vida de la verge,
Es com un conte.

Pitja el sangtraït,
I veuràs la teva finestra.

Tots veien l'espantaocells,
I jo tenint la seqüència clara.
I la verge veient-los venir.

I jo planteixo,
Que vols dir amb allò?

LES VIDES DE PASADA

Com podem dir-nos.
Les causes experimentals,
Del terratrèmol d’avalots?

No, gracies la vella causa problemes.
Sortiu d’aquí ,
Que no us vull veure.

Trenca la falç,
I parla de tot alló, per que vull que m’estimis.
Ja que jo t'estimo.

Pensa una mica en el varapal,
Que m’estas donant.
Pensa una mica en la ratlla que estàs passat

Però creu-t’ho,
En totes les vides passades,
Jo sempre t'estimat.

LA FEINA BEN FETA 1997

Calla que no m'entens?
Ho sabies, no?

Veia la teva història ,
Posant la ma al foc.

No m’he cremat,
M’he quedat gelat.

Quins estereotips teniu,
La veritat es que no ho cnsenteixo,

Però haig donar gracies,
Per la gracieta dels nassos?

HISTORIA, HISTÒRIA , HÌSTORIA...

LES VELLES GUARDIES

Com ho tenim,
Ja t’han entès , pensava.

No ho se , no ho se...
Com calmar als carallots.

I desprès, què?
Jo no gracies.

Planta cara , com això.
La planta era la més bonica.
Per això ja n’hi ha
Quelcom que pensa.

No ho sabia,
Parlaven ells o alguns?

Ja les guàrdies son tant velles,
Amb un coneixement molt inexacte.

EXACTE, PARLO JO

PER A LES MONES


La mona crida,
Escridassa, empeny,
Es fa gran.

Ja que no hi parlem no veiem clar,
Que ens estimem.
Parlem bé.

T’he entes perfectament,
Ja ho parles.
Parlo per les parets.

I que et van dir?
Donam una mica.
Continua.

Dóna’m una mica,
Almenys amor,
Si et plau.

LA CASA DELS ESPERITS


Vull veure’t a tu ,
Dintre d’aquesta casa,
Per i amb tu.

L'energia es posa en un color blanquinós,
I de sobte surt una dona que te l'anima oculta.

Veus clar tot allò,
Que no es cap broma, que no te sentit,
Que fa por, molta por.
I jo no passo per les canyes.

Ho sento,
Però no mágrada.

La claror es molt relluent,
La vídua viu reflexada,
I no semblava mirés.

Ja ho veus,
Sant Pere, Sant Pau.

LA VIDA DE LA GERMANETA


Fer-nos parlar.
Penso jo, penses tu.

Però que es això ,
La gent no ho ha entès.
Que fa ella?

Que no ho veus clar?
Que t’ha dit?
Fes-ho.

Es pot parla bé,
Però la vida de la germaneta,
N’és ben curiosa

Te molt que parlar,
I si parla que ho faci be,
T’han emprenyat gracies.

DE LES VELLES GUARDIES

Tenim un pla de feina.
És la gran feineta del poble.
Com has dit que et dius?

Mar, filla de l`estel.
Parlava ella.
Com ho saps?
Jo feia les temàtiques.

Que parlés ara?
Per que començo,
A entendre’t.

Encén la llum,
I fes l’estel.;
Ja ens he tornat a trobar.

Pare, mare i fills
Welcome to the sea.

The great sea.

ARA JA HO SAPS.

LA PERLA ES DOLÇA

Tenia la sensació que em venien a veure’m
I no en sabria si tothom parlaria en do natural.

Sabria que no veia res del tot,
I veia la suau marina que em frega l'esquema,
Amb l’aigua que jo tenia,
A la seda.

Potser tinguem una trobada,
Mágradaria molt,
Estimar-te.

M’ha d'entendre que no parlo,
Parla la perleta o la gran perla,
Ja que tots hi son , ala graella de sortida.
I jo no en se o no conec res daixò.

COPSAR LES GRANS MENTIDES DEL POBLE

Era tot ben fumut,
I parlaven molt a pressa,
Tractava la fira de Valls

Tot queda així,
No per a mi,
Sinó pel duet treupuntetes.

Vinga maca¡
Que n’ estàs ben tipa.
I encara no ho saps?

T’agrada el vailet?
I les corredisses?
També això?

Saps que et dic?
Que ja ho saben,
Que somiava amb tu.

I les iaies també
S’ho fan mirar.

AMOR

LA CAIXA FA FAIXA

Com invertir en la regla de tres,
Ho has de veureu ben clar,
Les caixes en un cantó les faixes a l’altre.
Digues¡

La caixa n’és molt gran,
I la norieta fa la seva envestida.
Fica l’ etiqueta i parla
De la dita i feta.
Digués.

Facis el que facis,
Tindràs l’esperança,
Ja que no ho veia clar.

Ja ho has dit¡

LA CRIDA ENROSCA LA CASA DE TEU NEN

La casa del vent fa tremolar,
El vent de migjorn,
Fa una feina,
De tramuntana.

La casa bufa, bufa molt fort,
Como carallots que veuen les veïnes.
La vida del nen n’és molt sensible.

Les cullerades semblen amats sense remor,
I sembla que es vegi la rosca de Messi.
Com si fos al gran estadi.
Dita i feta em troba al·lucinat,
Pel noi que parla com parla des casa seva.


MESSI,MESSI,MESSI.

ELS CARALLOTS SON AL TEU COSTAT

Tingues massa a parar,
No paris segueix,
Corre, juga, marca.

Però un detall parla amb la mimba,
Ja que els carallots son al teu costat.

No et deixis enlluernar ,
Perquè la cosa no pinta, per cap lloc.

COPES, OR I PLATA.

Salvem la illa,
Abans de que en la fiquin,
I no pareu fins que ho veiem ,

Tot clar.

PLANTES I SAFREIXOS

Connecta amb mi, entendem-nos,
Ja que el positivisme.
Treu les gran fronteres,
De la gran confluència.

Digues que si,
Com es parlava ,
En temps de la cirera.

Calmem les vinyes,
Dividim les hortes i treu el cap.

Connecta amb mi,
Perquè per a tu,
Es parla be correcte.

I sirgués etern.

PARLA DE LA DIFERENCIA


Cap corrents de l’aire,
Punxa la calma,
de la mar.

Calma diferencial
I una escridassada de tentacions.

Representacions fèrtils,
I brunes treballades, parlem-ne.

La gra diferència es la gran graella,
De pits i mocadors.

Es aquí,
La gran diferencia.

T'estimo

martes, 5 de junio de 2007

ANYS i PANYS

TRENS CAP A LA TENDRESA

La velocitat es massa il·luminada,
Tot corre.

El túnel va cap a l’ombra,
Els pètals volen a gran velocitat.

Tot te sentit,
Com la vitalitat
Del camí de ferro.

S’ha fet la corredissa,
Cap a la ciutat del cel.

El tren arriba cap a la estació,
Amb la velocitat minsa.

LES CIUTATS PERDUDES

Cap a casa tornava,
Sentia una gran remugo.
Sota la foscor m’entenia la fresca.

Tornem a viure,
En una ciutat perduda,
A viure en carrers foscos.

Anem a tot arreu,
Venim de la cel·la.
Paro vagis on vegis,
Veus en tot , les ciutats perdudes.

T’ESTIMO

Et vaig veure al meu cor,
Tenia tendresa.

A més de tot la papallona
del meu cor es posava molt tendra

Estic cansat de l’harmonia,
De les tendres violetes.
Ho saps d’entrada.

La vella del foc corre,
Enrere teu,

Però saps que t’estimo.
T`ESTIMO

CORATGE DE LA TEVA REALITAT

Tots els cors bategen,
D’alguns que veuen la tendresa.

El meu es a la Mar.
Ho sap d’entrada,
Quan parla ella.

Tingués coratge, tingues coratge.
Per que la teva realitat,
Parla per si mateixa.

Mar tingués coratge,
perquè el teu sentit
es vida.

SAPS QUE T'ESTIMO

La vella corre molt de pressa,
I la papallona surt molt lleugera.

Canta molt com tu saps ,
I mira bé el que tens al teu cap,

Es l’enveja que tenen els amics,
El que els hi fa mal.
Ara ja ho saps.

Tinc ganes de veure’t,
I veig la teva mirada,
com el meu cor batega per a tu.

TRENS CAP A L'ESPERANÇA

La il·lusió d’anar en un vagó,
Es traça cap a l’atlàntic.

El tren corre molt de pressa.
La gent te que veure el paisatge.

Al arribar al bosc de les fades,
Veiem els traçats del bosc.

Al arribar a l’estació,
El rètol implica ESPERANÇA.

VIURE JUNTS

La casa meva surt,
Com a casa teva.

Posant la ma al foc,
Ens tenim
L’un a l’altre.

Viure amb tu
Es meravellós.

Com les cireres que veig a casa meva,
Vull dir-te;
VIU AMB MI.

LA BOGERIA DELS DRAPAIRES

Sa ps que pot esser,
Al teu melic,
la vella gran historia dels
Grans Drapaires.

Com pots entendre que pot esser un gran somni,
La gran historia “ entre cometes dels drapaires.

Viuen per ells i viuen per tu.
Ho saps d’entrada.

El drapaire te masses draps,
Però viu d’això.
Caram, es la seva bogeria?
SOMNIS ESTERILS

La vitalitat del somni
Te una gran profunditat.

Malgrat tot i Aixa, no en
tenim ni la mes mínima idea.
Sobre que, sobre quan i sobre tot,
de les delícies.

Entén-me el somnis de la bruixeta,
Parlen de la esterilitat,
Del nostre enteniment.
QUE NO ES TOMBI LA BRUIXETA¡
QUE PARIN DE DIR-LA¡

PARLO DE CASA MEVA

Com pots dir allò.
Parlem del meu temps a la meva habitació.
Pare, pare, pare,
Jo també crido.

Com a casa no hi ha res.
Les gossetes cansen molt,
Però també son molt boniques

Entrellaçat , gaita, flabiol,
De tot, de mi d’ell d’ell d´ella.

PARLO DE CASA MEVA
Autor: Mario Canals González

VIAJE a SALOU (18, 19 y 20 de Mayo)






El fin de semana del 18, 19 y 20 de Mayo fuimos a Salou con los clubes "El Roure" de l'Hospitalet y el "Badiu" de Badalona. Aquí tenéis una pequeña muestra de los días pasados en Salou. Disfrutamos de unos días en la palaya y algunos nos animamos a ir a Port Aventura!! Acabamos todos muy contentos y con ganas de repetir en otra ocasión!!