ANYS ENRERE

LES SITUACIONS DE LA VERGE

Com es pot,
Si es pot.

La vida de la verge,
Es com un conte.

Pitja el sangtraït,
I veuràs la teva finestra.

Tots veien l'espantaocells,
I jo tenint la seqüència clara.
I la verge veient-los venir.

I jo planteixo,
Que vols dir amb allò?

LES VIDES DE PASADA

Com podem dir-nos.
Les causes experimentals,
Del terratrèmol d’avalots?

No, gracies la vella causa problemes.
Sortiu d’aquí ,
Que no us vull veure.

Trenca la falç,
I parla de tot alló, per que vull que m’estimis.
Ja que jo t'estimo.

Pensa una mica en el varapal,
Que m’estas donant.
Pensa una mica en la ratlla que estàs passat

Però creu-t’ho,
En totes les vides passades,
Jo sempre t'estimat.

LA FEINA BEN FETA 1997

Calla que no m'entens?
Ho sabies, no?

Veia la teva història ,
Posant la ma al foc.

No m’he cremat,
M’he quedat gelat.

Quins estereotips teniu,
La veritat es que no ho cnsenteixo,

Però haig donar gracies,
Per la gracieta dels nassos?

HISTORIA, HISTÒRIA , HÌSTORIA...

LES VELLES GUARDIES

Com ho tenim,
Ja t’han entès , pensava.

No ho se , no ho se...
Com calmar als carallots.

I desprès, què?
Jo no gracies.

Planta cara , com això.
La planta era la més bonica.
Per això ja n’hi ha
Quelcom que pensa.

No ho sabia,
Parlaven ells o alguns?

Ja les guàrdies son tant velles,
Amb un coneixement molt inexacte.

EXACTE, PARLO JO

PER A LES MONES


La mona crida,
Escridassa, empeny,
Es fa gran.

Ja que no hi parlem no veiem clar,
Que ens estimem.
Parlem bé.

T’he entes perfectament,
Ja ho parles.
Parlo per les parets.

I que et van dir?
Donam una mica.
Continua.

Dóna’m una mica,
Almenys amor,
Si et plau.

LA CASA DELS ESPERITS


Vull veure’t a tu ,
Dintre d’aquesta casa,
Per i amb tu.

L'energia es posa en un color blanquinós,
I de sobte surt una dona que te l'anima oculta.

Veus clar tot allò,
Que no es cap broma, que no te sentit,
Que fa por, molta por.
I jo no passo per les canyes.

Ho sento,
Però no mágrada.

La claror es molt relluent,
La vídua viu reflexada,
I no semblava mirés.

Ja ho veus,
Sant Pere, Sant Pau.

LA VIDA DE LA GERMANETA


Fer-nos parlar.
Penso jo, penses tu.

Però que es això ,
La gent no ho ha entès.
Que fa ella?

Que no ho veus clar?
Que t’ha dit?
Fes-ho.

Es pot parla bé,
Però la vida de la germaneta,
N’és ben curiosa

Te molt que parlar,
I si parla que ho faci be,
T’han emprenyat gracies.

DE LES VELLES GUARDIES

Tenim un pla de feina.
És la gran feineta del poble.
Com has dit que et dius?

Mar, filla de l`estel.
Parlava ella.
Com ho saps?
Jo feia les temàtiques.

Que parlés ara?
Per que començo,
A entendre’t.

Encén la llum,
I fes l’estel.;
Ja ens he tornat a trobar.

Pare, mare i fills
Welcome to the sea.

The great sea.

ARA JA HO SAPS.

LA PERLA ES DOLÇA

Tenia la sensació que em venien a veure’m
I no en sabria si tothom parlaria en do natural.

Sabria que no veia res del tot,
I veia la suau marina que em frega l'esquema,
Amb l’aigua que jo tenia,
A la seda.

Potser tinguem una trobada,
Mágradaria molt,
Estimar-te.

M’ha d'entendre que no parlo,
Parla la perleta o la gran perla,
Ja que tots hi son , ala graella de sortida.
I jo no en se o no conec res daixò.

COPSAR LES GRANS MENTIDES DEL POBLE

Era tot ben fumut,
I parlaven molt a pressa,
Tractava la fira de Valls

Tot queda així,
No per a mi,
Sinó pel duet treupuntetes.

Vinga maca¡
Que n’ estàs ben tipa.
I encara no ho saps?

T’agrada el vailet?
I les corredisses?
També això?

Saps que et dic?
Que ja ho saben,
Que somiava amb tu.

I les iaies també
S’ho fan mirar.

AMOR

LA CAIXA FA FAIXA

Com invertir en la regla de tres,
Ho has de veureu ben clar,
Les caixes en un cantó les faixes a l’altre.
Digues¡

La caixa n’és molt gran,
I la norieta fa la seva envestida.
Fica l’ etiqueta i parla
De la dita i feta.
Digués.

Facis el que facis,
Tindràs l’esperança,
Ja que no ho veia clar.

Ja ho has dit¡

LA CRIDA ENROSCA LA CASA DE TEU NEN

La casa del vent fa tremolar,
El vent de migjorn,
Fa una feina,
De tramuntana.

La casa bufa, bufa molt fort,
Como carallots que veuen les veïnes.
La vida del nen n’és molt sensible.

Les cullerades semblen amats sense remor,
I sembla que es vegi la rosca de Messi.
Com si fos al gran estadi.
Dita i feta em troba al·lucinat,
Pel noi que parla com parla des casa seva.


MESSI,MESSI,MESSI.

ELS CARALLOTS SON AL TEU COSTAT

Tingues massa a parar,
No paris segueix,
Corre, juga, marca.

Però un detall parla amb la mimba,
Ja que els carallots son al teu costat.

No et deixis enlluernar ,
Perquè la cosa no pinta, per cap lloc.

COPES, OR I PLATA.

Salvem la illa,
Abans de que en la fiquin,
I no pareu fins que ho veiem ,

Tot clar.

PLANTES I SAFREIXOS

Connecta amb mi, entendem-nos,
Ja que el positivisme.
Treu les gran fronteres,
De la gran confluència.

Digues que si,
Com es parlava ,
En temps de la cirera.

Calmem les vinyes,
Dividim les hortes i treu el cap.

Connecta amb mi,
Perquè per a tu,
Es parla be correcte.

I sirgués etern.

PARLA DE LA DIFERENCIA


Cap corrents de l’aire,
Punxa la calma,
de la mar.

Calma diferencial
I una escridassada de tentacions.

Representacions fèrtils,
I brunes treballades, parlem-ne.

La gra diferència es la gran graella,
De pits i mocadors.

Es aquí,
La gran diferencia.

T'estimo