TRENS CAP A LA TENDRESA
La velocitat es massa il·luminada,
Tot corre.
El túnel va cap a l’ombra,
Els pètals volen a gran velocitat.
Tot te sentit,
Com la vitalitat
Del camí de ferro.
S’ha fet la corredissa,
Cap a la ciutat del cel.
El tren arriba cap a la estació,
Amb la velocitat minsa.
LES CIUTATS PERDUDES
Cap a casa tornava,
Sentia una gran remugo.
Sota la foscor m’entenia la fresca.
Tornem a viure,
En una ciutat perduda,
A viure en carrers foscos.
Anem a tot arreu,
Venim de la cel·la.
Paro vagis on vegis,
Veus en tot , les ciutats perdudes.
T’ESTIMO
Et vaig veure al meu cor,
Tenia tendresa.
A més de tot la papallona
del meu cor es posava molt tendra
Estic cansat de l’harmonia,
De les tendres violetes.
Ho saps d’entrada.
La vella del foc corre,
Enrere teu,
Però saps que t’estimo.
T`ESTIMO
CORATGE DE LA TEVA REALITAT
Tots els cors bategen,
D’alguns que veuen la tendresa.
El meu es a la Mar.
Ho sap d’entrada,
Quan parla ella.
Tingués coratge, tingues coratge.
Per que la teva realitat,
Parla per si mateixa.
Mar tingués coratge,
perquè el teu sentit
es vida.
SAPS QUE T'ESTIMO
La vella corre molt de pressa,
I la papallona surt molt lleugera.
Canta molt com tu saps ,
I mira bé el que tens al teu cap,
Es l’enveja que tenen els amics,
El que els hi fa mal.
Ara ja ho saps.
Tinc ganes de veure’t,
I veig la teva mirada,
com el meu cor batega per a tu.
TRENS CAP A L'ESPERANÇA
La il·lusió d’anar en un vagó,
Es traça cap a l’atlàntic.
El tren corre molt de pressa.
La gent te que veure el paisatge.
Al arribar al bosc de les fades,
Veiem els traçats del bosc.
Al arribar a l’estació,
El rètol implica ESPERANÇA.
VIURE JUNTS
La casa meva surt,
Com a casa teva.
Posant la ma al foc,
Ens tenim
L’un a l’altre.
Viure amb tu
Es meravellós.
Com les cireres que veig a casa meva,
Vull dir-te;
VIU AMB MI.
LA BOGERIA DELS DRAPAIRES
Sa ps que pot esser,
Al teu melic,
la vella gran historia dels
Grans Drapaires.
Com pots entendre que pot esser un gran somni,
La gran historia “ entre cometes dels drapaires.
Viuen per ells i viuen per tu.
Ho saps d’entrada.
El drapaire te masses draps,
Però viu d’això.
Caram, es la seva bogeria?
La velocitat es massa il·luminada,
Tot corre.
El túnel va cap a l’ombra,
Els pètals volen a gran velocitat.
Tot te sentit,
Com la vitalitat
Del camí de ferro.
S’ha fet la corredissa,
Cap a la ciutat del cel.
El tren arriba cap a la estació,
Amb la velocitat minsa.
LES CIUTATS PERDUDES
Cap a casa tornava,
Sentia una gran remugo.
Sota la foscor m’entenia la fresca.
Tornem a viure,
En una ciutat perduda,
A viure en carrers foscos.
Anem a tot arreu,
Venim de la cel·la.
Paro vagis on vegis,
Veus en tot , les ciutats perdudes.
T’ESTIMO
Et vaig veure al meu cor,
Tenia tendresa.
A més de tot la papallona
del meu cor es posava molt tendra
Estic cansat de l’harmonia,
De les tendres violetes.
Ho saps d’entrada.
La vella del foc corre,
Enrere teu,
Però saps que t’estimo.
T`ESTIMO
CORATGE DE LA TEVA REALITAT
Tots els cors bategen,
D’alguns que veuen la tendresa.
El meu es a la Mar.
Ho sap d’entrada,
Quan parla ella.
Tingués coratge, tingues coratge.
Per que la teva realitat,
Parla per si mateixa.
Mar tingués coratge,
perquè el teu sentit
es vida.
SAPS QUE T'ESTIMO
La vella corre molt de pressa,
I la papallona surt molt lleugera.
Canta molt com tu saps ,
I mira bé el que tens al teu cap,
Es l’enveja que tenen els amics,
El que els hi fa mal.
Ara ja ho saps.
Tinc ganes de veure’t,
I veig la teva mirada,
com el meu cor batega per a tu.
TRENS CAP A L'ESPERANÇA
La il·lusió d’anar en un vagó,
Es traça cap a l’atlàntic.
El tren corre molt de pressa.
La gent te que veure el paisatge.
Al arribar al bosc de les fades,
Veiem els traçats del bosc.
Al arribar a l’estació,
El rètol implica ESPERANÇA.
VIURE JUNTS
La casa meva surt,
Com a casa teva.
Posant la ma al foc,
Ens tenim
L’un a l’altre.
Viure amb tu
Es meravellós.
Com les cireres que veig a casa meva,
Vull dir-te;
VIU AMB MI.
LA BOGERIA DELS DRAPAIRES
Sa ps que pot esser,
Al teu melic,
la vella gran historia dels
Grans Drapaires.
Com pots entendre que pot esser un gran somni,
La gran historia “ entre cometes dels drapaires.
Viuen per ells i viuen per tu.
Ho saps d’entrada.
El drapaire te masses draps,
Però viu d’això.
Caram, es la seva bogeria?
SOMNIS ESTERILS
La vitalitat del somni
Te una gran profunditat.
Malgrat tot i Aixa, no en
tenim ni la mes mínima idea.
Sobre que, sobre quan i sobre tot,
de les delícies.
Entén-me el somnis de la bruixeta,
Parlen de la esterilitat,
Del nostre enteniment.
QUE NO ES TOMBI LA BRUIXETA¡
QUE PARIN DE DIR-LA¡
PARLO DE CASA MEVA
Com pots dir allò.
Parlem del meu temps a la meva habitació.
Pare, pare, pare,
Jo també crido.
Com a casa no hi ha res.
Les gossetes cansen molt,
Però també son molt boniques
Entrellaçat , gaita, flabiol,
De tot, de mi d’ell d’ell d´ella.
PARLO DE CASA MEVA
La vitalitat del somni
Te una gran profunditat.
Malgrat tot i Aixa, no en
tenim ni la mes mínima idea.
Sobre que, sobre quan i sobre tot,
de les delícies.
Entén-me el somnis de la bruixeta,
Parlen de la esterilitat,
Del nostre enteniment.
QUE NO ES TOMBI LA BRUIXETA¡
QUE PARIN DE DIR-LA¡
PARLO DE CASA MEVA
Com pots dir allò.
Parlem del meu temps a la meva habitació.
Pare, pare, pare,
Jo també crido.
Com a casa no hi ha res.
Les gossetes cansen molt,
Però també son molt boniques
Entrellaçat , gaita, flabiol,
De tot, de mi d’ell d’ell d´ella.
PARLO DE CASA MEVA
Autor: Mario Canals González
No hay comentarios:
Publicar un comentario